Per què la pressió no ho diu tot
La gent pregunta si una superfície es pot netejar a pressió, com si la resposta fos sí o no. A la pràctica ho decideixen tres coses: la pressió, la distància del broquet a la pedra i l’angle. Un estudi de 2023 publicat a Environmental Earth Sciences va mesurar els canvis de superfície i les pèrdues de volum en marbre, pedra calcària, granit, gres i tuf amb diversos mètodes de neteja.2 Els dos mètodes d’alta pressió, amb aigua freda i calenta, van tenir un efecte abrasiu clarament més fort que el vapor quan la distància era massa curta.2
Així, la mateixa màquina pot anar bé a una distància i fer mal a una altra. Per això la resposta honesta a “és segur?” és “amb quin ajust, qui ho fa i en quina pedra?”. Els consells d’un ajuntament britànic sobre la neteja d’edificis històrics resumeixen la regla general en una línia: com més tova és la pedra, més risc hi ha de fer-li mal en netejar-la.3
Superfície per superfície
| Superfície | Neteja a pressió | Compte amb |
|---|---|---|
| Marès, parets i paviment | Evitar l’alta pressió de prop. Pressió baixa, ventall ample o a mà | Grans que se’n van, superfície que s’esmicola, envelliment més ràpid |
| Junts vells de calç | Només pressió baixa, o no tocar-los | Junts buidats pel raig |
| Pedra calcària i gres | Amb cura: prova, distància, ajust baix | Franges visibles i superfície perduda |
| Marbre polit | En general, no | Pèrdua del polit, i l’àcid hi deixa marques |
| Terratzo | Rarament cal. Fregar amb un netejador adequat i esbandir amb molta aigua | Àcids, àlcalis forts, sals; l’aigua pot aixecar alguns segelladors |
| Granit i paviment dur | Normalment bé | Junts fallats i lloses soltes |
| Formigó sa | Normalment bé | Franges si les passades se superposen de manera desigual |
| Rajola | Normalment bé per a la rajola | Junts febles i vores soltes |
Aquesta taula és el nostre criteri de feina a partir de les fonts d’aquesta guia. Serveix d’orientació, no substitueix mirar la teva pròpia pedra. Dues pedres amb el mateix nom es poden comportar de manera molt diferent.
El marès, en particular
El marès és la pedra de construcció de Mallorca, una calcarenita que dona a tantes cases de l’illa el seu color de mel. La recerca que el descriu el qualifica de molt porós, generalment molt tou i de resistència a la compressió molt baixa comparat amb altres pedres de construcció. També diu que la duresa varia molt d’un tipus a un altre, i que alguns tipus recristal·litzats poden ser realment durs.1
Per a tu això vol dir tres coses. Es marca fàcilment, de manera que un raig estret pot deixar un solc que veuràs per sempre. Beu aigua: els seus porus oberts i connectats l’absorbeixen de pressa,1 així que una remullada pot dur dins la pedra el que hi hagi dissolt a l’aigua. I la superfície fosca que vols treure pot ser en part la pell envellida de la mateixa pedra, i la neteja pot canviar com continua envellint: els consells de conservació demanen pensar-hi abans de començar.3 Mira també els junts, perquè massa aigua els pot buidar.3
Per tant, comença amb suavitat. Treu el que estigui solt amb un raspall de pèl tou i aigua sola, amb un esbandit a baixa pressió si cal. Pensa a deixar-hi una mica de pàtina: una paret de marès té dret a fer els anys que té. En un edifici catalogat o històric, parla amb un especialista en conservació abans de fer res. El marès el cobrem a part de les terrasses normals, a 29 € per m² davant 14 € per m² d’una terrassa, un pati o un camí, perquè és una feina més lenta i més curosa.
El terratzo
L’enemic del terratzo és la química més que la pressió. Els instal·ladors de terratzo que segueixen la guia de l’associació del sector adverteixen contra els àlcalis i els àcids forts i contra els netejadors multiusos amb sals solubles que cristal·litzen. Demanen netejadors de pH neutre, amb el terra mullat durant la neteja i esbandit amb molta aigua neta, i assenyalen que fins i tot l’aigua estancada pot dissoldre alguns segelladors.4
Així que no agafis vinagre, antical ni lleixiu per a una terrassa de terratzo. A l’interior gairebé mai no hi ha motiu per acostar-hi una màquina de pressió, i l’aigua troba el camí per davall dels sòcols i dels llindars. A l’exterior, primer frega i esbandeix, i només després pregunta’t si la pressió hi afegiria res.
Abans que ningú comenci
- Esbrina què és. Si no coneixes la pedra, demana-ho a qui la va col·locar o porta una bona foto a qui en sàpiga.
- Repassa la superfície a peu. Busca lloses soltes, punts que sonin buits, junts fallats i segellador vell. Això surt amb el raig, sigui quin sigui l’ajust.
- Decideix on va l’aigua. L’aigua bruta no ha d’acabar a la piscina, al jardí del veí ni davall d’una porta.
- Prova en un racó amagat i deixa’l assecar del tot abans de jutjar. La pedra mullada sempre es veu millor del que és.
- Protegeix el que hi ha a prop: plantes, portes, juntes de finestres i tot el que sigui elèctric.
Què no pot fer
Una neteja a pressió no ho treu tot. Les marques de rovell, l’oli que s’hi ha embegut i la pintura vella normalment s’aclareixen més que no desapareixen. La pedra gastada o picada continua gastada, i la pedra neta pot fer més visibles les reparacions velles. Una empresa curosa ho diu abans. La nostra fa el mateix: una revisió de la superfície, una pressió adequada i, on una superfície no ho aguanta, un no clar.
Com que les superfícies varien tant, aquesta feina la pressupostem per escrit. Els metres quadrats i el codi postal et donen una estimació a la pantalla, la visita té un mínim de 149 € i el preu és el del pressupost escrit. Si no saps què tens, envia una foto amb la sol·licitud de pressupost i et direm què en pensem abans que ningú desembali una mànega.